El desert del nou

Les aturades de seleccions han tornat. Cada seleccionador munta les plantilles més convincents per enfrontar-se a temibles potències europees que persegueixen un campionat impostat per la mania de treure el màxim rendiment econòmic de la pilota i per la desesperació dels dirigents dels clubs, que presten els seus jugadors a canvi de molèsties i lesions. Aquí no som gaire optimistes. Però la prostitució de la pilota i la dels qui en tenen cura la deixarem per a un altre dia. I és que, a més de rebutjar aquestes aturades internacionals, sempre trobem la manera de criticar les convocatòries dels seleccionadors, sempre injustes, per les quals esborraríem aquestes dates del calendari.

La selecció espanyola travessa un sotrac en la figura del nou que, de moment, no és preocupant. Ferran Torres va maquillar una humil participació mundialista amb el gol que va donar la segona estrella a la selecció espanyola. Oyarzabal va acabar sent el futbolista escollit per Luis de la Fuente com a jugador de referència i va ser el màxim golejador d'Espanya al Mundial, amb cinc gols, dos d'ells a la fase de grups. Tot i així, el tècnic riojà el va anar retirant cada vegada abans a les eliminatòries: al 79 contra Bèlgica, al 74 contra França i al 62 de la final. Borja Iglesias tampoc no va ser utilitzat com un revulsiu de garanties, amb un sol minut en tot el torneig, i qui més bé va acabar encaixant en el rol de rematador en els moments clau va ser el sempre oportú Mikel Merino, que va sortir de la banqueta per marcar el gol de la victòria contra Portugal, al 90, i contra Bèlgica, al 88. I ara tots ens preguntem: qui serà l'hereu del gol?

Luis de la Fuente ha optat per convocar Roberto, el davanter de l'Espanyol que ha començat la temporada amb una bona ratxa de gols que, d'altra banda, sembla més puntual que genètica: sis gols de lliga en els seus sis primers partits i cap en els sis següents. La tornada de Ferran, que travessa un sotrac de vuit partits sense marcar i té la punteria d'un soldat imperial de La guerra de les galàxies. I Mikel Oyarzabal, un davanter fiable i consolidat en l'esquema, però sense recanvi.

A Vallecas hi ha una resposta que no surt a la llista. Sergio Camello té 25 anys i porta set gols i dues assistències en 791 minuts amb el Rayo. La seva Nota Big Data és de 82: és el dotzè dels 1.166 davanters centre de les 37 lligues que analitzem i el nou espanyol més ben valorat de Primera. Marca un gol cada 113 minuts; entre els espanyols de LaLiga, només Lamine Yamal i Adrián Niño, del Màlaga, veuen porteria més sovint.

És el dotzè dels 1.166 davanters centre de les 37 lligues que analitzem

El que el distingeix no és només el gol. Cadascun dels tres nous de De la Fuente cobreix una part del lloc: Oyarzabal s'associa, però remata poc (percentil 54 en definició); Roberto remata, però gairebé no participa (33 en creació i 27 en possessió), i Ferran remata, però crea poc (56 en creació). Camello és amunt en totes tres: 92 en definició, 89 en creació i 88 en possessió. A la lliga xuta 2,9 vegades cada 90 minuts, el 58 % entre els tres pals, i converteix tres de cada deu rematades. Va marcar dos gols al Barça a casa seva i un altre al Reial Madrid al Bernabéu.

Remata com Ferran, s'associa com Oyarzabal i marca més sovint que tots tres

I no seria un desconegut a Las Rozas. Ja ha defensat la samarreta d'Espanya a les categories inferiors i ho va fer a la nit més gran: a la final dels Jocs Olímpics de París 2024, al Parc dels Prínceps, va sortir de la banqueta i va marcar els dos gols de la pròrroga, al 100 i al 121, del 5-3 contra la França de Thierry Henry, la d'Olise, Doué, Cherki i Mateta.

Tampoc no és un davanter sense ombres. Els seus set gols van arribar abans del 19 de setembre, va estar un mes sense jugar i, des que va tornar, no ha tornat a marcar. La temporada passada, gairebé sempre des de la banqueta, va fer cinc gols en 830 minuts. Però si la ratxa de Roberto val un bitllet, la de Camello, més curta en minuts i més completa en tota la resta, mereix almenys que algú a Las Rozas miri cap a Vallecas.

Deia Louis Pasteur que «en el camp de l'observació, l'atzar només afavoreix els esperits preparats». El nou que li falta a Espanya fa temps que s'hi prepara.

Dades: API-Football, temporada 2026/27 fins al 10/11/2026 (Reial Societat 1-0 Rayo del 08/11 inclòs), Mundial 2026, Lliga de Nacions 2026/27 i Jocs Olímpics de París 2024. Nota Big Data i percentils: Al Primer Toque, davant dels davanters centre de les 37 lligues que analitzem, amb el coeficient de lliga. Convocatòria d'Espanya: DAZN, 09/11/2026. Mostra de Camello: 791 minuts (746 a la lliga i 45 a la Copa del Rei), mostra curta.