Senyora, ha tingut un davanter
Itàlia tomba França a San Siro amb dos gols de Pio Esposito, un nou dels de sempre que ja és l'esperança d'una selecció que vol tornar al Mundial.
Hi ha nens que, en sortir de l'úter de la mare, ja porten escrita la posició en què jugaran. Quan el metge que assistia la senyora Esposito va agafar per primera vegada el seu nadó en braços, no en va tenir cap dubte: aquell nounat aguantaria d'esquena una pilota llarga, es barallaria per dalt amb centrals de dos metres i tombaria defenses tancades amb rematades al segon pal. «Senyora, ha tingut un davanter».
Francesco Pio Esposito és aquella referència italiana de tota la vida, de l'escola dels Luca Toni i els Christian Vieri, els nous que es guanyaven el sou dins de l'àrea, d'esquena a la porteria. Té nom de papa, tors de gladiador curtit als grans colossos i una celebració de Popeye, amb els bíceps a l'aire, que va néixer entre bromes al gimnàs de l'Spezia. Fa 1,90 i té 21 anys. No juga amb por: ell és la por. Com el Cèsar de Shakespeare, podria dir que «el perill sap prou bé que Cèsar és més perillós que ell».
No juga amb por: ell és la por
San Siro ho va comprovar aquest dijous. França, tot i no tenir Mbappé ni Dembélé, surt més forta i s'avança de seguida: Donnarumma regala una pilota en la sortida, Olise supera Bastoni i marca el 0-1. A Itàlia li costa entrar en el partit, fins que el Pio decideix que ja n'hi ha prou. Al minut 26, Cambiaghi se'n va per la banda i posa una centrada arran de gespa al cor de l'àrea; Esposito arriba abans que els centrals francesos, guanya la posició com s'ha fet sempre a Itàlia, amb el cos, i empeny l'empat. És el gol d'un nou de manual: no necessita espai, només endevinar on caurà la pilota quan els altres encara la busquen.
La nit té, a més, guió de família. Al minut 60, el seu germà gran, Sebastiano, envia fora un penal. Poc després, Frattesi signa el 2-1 amb una arribada des de segona línia, i quan Vergara provoca una altra pena màxima, la pilota canvia de mans sense sortir de casa: és per al Pio. El mateix Pio que al març va fallar el seu a la tanda de Zenica que va apartar Itàlia del Mundial el xuta amb sang freda per al 3-1. És el seu novè gol en 15 partits amb l'absoluta.
El mateix Pio que al març va fallar a Zenica marca ara el penal del 3-1
La victòria deixa Itàlia primera del seu grup de la Lliga de Nacions, empatada a punts amb França però amb el duel particular a favor després de l'1-1 de l'anada, i amb dos de marge sobre Bèlgica. Diumenge, a Brussel·les, li n'hi ha prou amb un empat per entrar als quarts de final.
Per entendre què significa, cal mirar enrere. Itàlia, quatre vegades campiona del món, s'ha quedat fora de tres Mundials seguits: Rússia 2018, Qatar 2022 i el d'aquest estiu, després de caure als penals contra Bòsnia en l'últim partit de la repesca. Gattuso se'n va anar i Roberto Mancini va reprendre el comandament. Des d'aleshores, la selecció es prepara per no faltar mai més. I quan fa tant de temps que desitges tornar a un escenari que enyores, ho fas trepitjant fort i lluitant com pocs. Itàlia en sap molt: ha construït la seva història gràcies a una manera de competir que no té ningú.
«Aquí es fa Itàlia o es mor», li va dir Garibaldi a Nino Bixio a Calatafimi, el 1860, quan la unificació del país depenia d'una càrrega costa amunt. Cent seixanta-sis anys després, el calcio torna a ser en plena reconquesta, i aquesta vegada l'encapçala una generació que no coneix cap Mundial: Tonali, Barella, Frattesi, Bastoni, Cambiaghi… i, al davant de tots, el Pio. El nou que no s'amaga, el que demana la pilota d'esquena i el que agafa el penal després d'haver-lo fallat la nit més dura. És el líder d'una generació de guerrers italians que vol retornar l'azzurra al lloc d'on no hauria d'haver sortit mai.
El Pio és el líder d'una generació de guerrers italians que vol reconquerir el Mundial
En aquesta reconstrucció, el nou ja té nom. El Pio és el petit de tres germans futbolistes de Castellammare di Stabia: Salvatore, Sebastiano i ell. Porta el 94 a l'Inter en homenatge al seu barri, el rione Cicerone. Va arribar a Milà després de marcar 19 gols amb l'Spezia a la Serie B 2024/25; en la seva primera temporada com a interista en va fer set a la màxima categoria, i en aquesta en suma tres a la lliga i un a la Champions, contra el Feyenoord. La seva Nota Big Data és de 70: està per sobre de la mitjana dels davanters centre de les 37 lligues que analitzem, amb 928 minuts fins ara entre l'Inter i la selecció.
El Pio és el petit de tres germans i ja és el nou d'Itàlia
Itàlia fa dotze anys que s'està a la vora del bosc, veient com altres es reparteixen la glòria dels Mundials; l'últim que va jugar va ser el del Brasil 2014. Ha vist tornar derrotats els seus emissaris a Suècia, a Macedònia del Nord i a Zenica. Ara Mancini ha tornat a endreçar les files, i a San Siro ja treu el cap el fum de les primeres fletxes enceses. Quan l'azzurra torni a trepitjar un Mundial, no ho farà demanant permís. Ho farà com Màxim davant dels germànics a Gladiator: tancarà el puny, doblegarà el colze i, quan soni el xiulet, cridarà: «Al meu senyal, deslligueu l'infern». I el primer a carregar serà un nou d'1,90 que va néixer per canviar el destí del seu regne.
Dades: API-Football, temporada 2026/27 fins al 08/11/2026 (Serie A i Champions League amb l'Inter) i temporades anteriors. Nota Big Data: Al Primer Toque, davant dels davanters centre de les 37 lligues que analitzem, amb el coeficient de lliga; 928 minuts aquesta temporada (579 a la Serie A, 113 a la Champions i 236 amb Itàlia fins al 08/11). Partit Itàlia-França (3-1, 12/11/2026): crònica d'Il Post. Repesca contra Bòsnia (31/03/2026): premsa italiana. Germans, dorsal i celebració: entrevistes del jugador a Calciomercato i Tuttomercatoweb. Repesques perdudes: Suècia (2017), Macedònia del Nord (2022) i Bòsnia (2026).
